<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:webfeeds="http://webfeeds.org/rss/1.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[La Colla - Món a la vista]]></title>
    <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/]]></link>
    <description><![CDATA[]]></description>
    <language><![CDATA[ca]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <image>
      <url><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2024/1223/08/favicon-la-colla-amb-fons.png]]></url>
      <title><![CDATA[La Colla - Món a la vista]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/]]></link>
    </image>
    <atom:link href="https://lacolla.apuntmedia.es/rss/category/program/1001246/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <lastBuildDate><![CDATA[Sun, 03 May 2026 05:39:49 +0000]]></lastBuildDate>
    <webfeeds:icon><![CDATA[https://static.apuntmedia.es/apunt/public/file/2024/1223/08/favicon-la-colla-amb-fons.png]]></webfeeds:icon>
    <item>
      <title><![CDATA[L'Enciclopèdia]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-enciclopedia_134_1599477.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[En el segle XIX, un savi francés que es deia Diderot va rebre l'encàrrec d'arreplegar en un sol llibre tots els coneixements de l'època. Fins llavors s'havien realitzat intents semblants que no passaven de ser grans diccionaris il·lustrats. Diderot va pensar que seria útil anar més enllà del significat de les paraules i oferir  explicacions detallades sobre qualsevol tema del coneixement humà, des de la ciència, la tècnica o l'art fins a la literatura, la història o la religió. Diderot va necessitar 28 volums per a donar per acabada la primera edició de la seua magna obra.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>En el segle XIX, un savi francés que es deia Diderot va rebre l'encàrrec d'arreplegar en un sol llibre tots els coneixements de l'època. Fins llavors s'havien realitzat intents semblants que no passaven de ser grans diccionaris il·lustrats. Diderot va pensar que seria útil anar més enllà del significat de les paraules i oferir  explicacions detallades sobre qualsevol tema del coneixement humà, des de la ciència, la tècnica o l'art fins a la literatura, la història o la religió. Diderot va necessitar 28 volums per a donar per acabada la primera edició de la seua magna obra.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-enciclopedia_134_1599477.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-enciclopedia_134_1599477.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 06:00:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/eb298649-e49d-4926-a5be-86c2bb3c8460_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'Enciclopèdia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/eb298649-e49d-4926-a5be-86c2bb3c8460_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els massais]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/massais_134_1599476.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[En les àmplies planures africanes viu el poble massai. Els massais són molt fàcils de reconéixer: són alts i prims, i solen vestir faldes de color roig. Han mantingut la seua cultura i els seus costums lliures de la influència occidental durant segles. Es dediquen, principalment, a la ramaderia i a la caça, però el seu estil de vida està constantment amenaçat pel desenvolupament de la vida moderna.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>En les àmplies planures africanes viu el poble massai. Els massais són molt fàcils de reconéixer: són alts i prims, i solen vestir faldes de color roig. Han mantingut la seua cultura i els seus costums lliures de la influència occidental durant segles. Es dediquen, principalment, a la ramaderia i a la caça, però el seu estil de vida està constantment amenaçat pel desenvolupament de la vida moderna.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/massais_134_1599476.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/massais_134_1599476.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 05:55:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/1c86e07d-9fc8-489c-afaa-01baf853e136_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Els massais]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/1c86e07d-9fc8-489c-afaa-01baf853e136_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mètode científic]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/metode-cientific_134_1599475.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La ciència ens ha ajudat a millorar la nostra vida i a conéixer el nostre entorn. El treball dels científics al llarg de la història ha ajudat a acumular tot el coneixement humà per tal d'arribar al grau de desenvolupament que tenim ara. Però com treballa la ciència? Què s'ha de fer per a aprendre tots aquests coneixements? És el que anomenem mètode científic.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La ciència ens ha ajudat a millorar la nostra vida i a conéixer el nostre entorn. El treball dels científics al llarg de la història ha ajudat a acumular tot el coneixement humà per tal d'arribar al grau de desenvolupament que tenim ara. Però com treballa la ciència? Què s'ha de fer per a aprendre tots aquests coneixements? És el que anomenem mètode científic.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/metode-cientific_134_1599475.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/metode-cientific_134_1599475.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 05:50:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/8bfc68f2-fa86-4b71-8ff5-d061876f4d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El mètode científic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/8bfc68f2-fa86-4b71-8ff5-d061876f4d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Torre Eiffel]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/torre-eiffel_134_1599474.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'ús del ferro per a la construcció d'edificis es va fer una realitat a la fi del segle XIX. Molts enginyers i arquitectes van projectar enormes construccions, ponts i edificis aprofitant les propietats dels pilars de ferro. Un enginyer francés anomenat Eiffel va voler anar un poc més lluny  i va construiruna  enorme torre al centre de París, que amb el temps va arribar a convertir-se en el símbol de la ciutat. Aquest mateix enginyer va projectar i construir l'estàtua de la Llibertat, que el govern francés va regalar al poble dels Estats Units per a celebrar l'aniversari de la seua independència.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'ús del ferro per a la construcció d'edificis es va fer una realitat a la fi del segle XIX. Molts enginyers i arquitectes van projectar enormes construccions, ponts i edificis aprofitant les propietats dels pilars de ferro. Un enginyer francés anomenat Eiffel va voler anar un poc més lluny  i va construiruna  enorme torre al centre de París, que amb el temps va arribar a convertir-se en el símbol de la ciutat. Aquest mateix enginyer va projectar i construir l'estàtua de la Llibertat, que el govern francés va regalar al poble dels Estats Units per a celebrar l'aniversari de la seua independència.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/torre-eiffel_134_1599474.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/torre-eiffel_134_1599474.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 05:45:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/e87ffa21-f746-498c-ba48-d07522d7b67d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Torre Eiffel]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/e87ffa21-f746-498c-ba48-d07522d7b67d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'edat de gel]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-edat-gel_134_1599473.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El nom edat de gel fa referència a l'època en què va tindre lloc l'última gran glaciació sobre els continents de l'hemisferi nord. D'açò fa moltíssims segles. En aquella època, un terç de la superfície de la Terra va ser cobert pel gel i la neu. Alguns científics han trobat grans mamuts que es van congelar fa més de deu mil anys i s'han mantingut intactes davall les neus eternes de Sibèria.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El nom edat de gel fa referència a l'època en què va tindre lloc l'última gran glaciació sobre els continents de l'hemisferi nord. D'açò fa moltíssims segles. En aquella època, un terç de la superfície de la Terra va ser cobert pel gel i la neu. Alguns científics han trobat grans mamuts que es van congelar fa més de deu mil anys i s'han mantingut intactes davall les neus eternes de Sibèria.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-edat-gel_134_1599473.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-edat-gel_134_1599473.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Mar 2023 05:40:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/a3ec22c0-e0a9-4428-bc89-f0ba27ce33a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'edat de gel]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/a3ec22c0-e0a9-4428-bc89-f0ba27ce33a6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els fòssils]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/fossils_134_1599472.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Per què trobem animals marins com si foren de pedra quan pugem a la muntanya? De quin curiós fenomen es tracta? Doncs no són més que fòssils, restes petrificades d'animals molt antics que ens ajuden a entendre que la superfície de la Terra està en un moviment constant i que el que ara és el cim d'una muntanya fa milions d'anys estava al fons d'un oceà.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Per què trobem animals marins com si foren de pedra quan pugem a la muntanya? De quin curiós fenomen es tracta? Doncs no són més que fòssils, restes petrificades d'animals molt antics que ens ajuden a entendre que la superfície de la Terra està en un moviment constant i que el que ara és el cim d'una muntanya fa milions d'anys estava al fons d'un oceà.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/fossils_134_1599472.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/fossils_134_1599472.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Mar 2023 06:00:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Darwin i la teoria de l'evolució]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/darwin-teoria-l-evolucio_134_1599471.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Fa dos-cents anys, el científic Charles Darwin va viatjar a l’Amèrica del Sud i en va tornar amb la idea més peregrina de la ciència de l'època: la teoria de l'evolució. Va dir que els éssers vius han d'evolucionar al llarg del temps per a adaptar-se al mitjà on viuen. Açò explica com un mamífer primitiu de la família dels simis va arribar a convertir-se en el nostre primer avantpassat humà fa un milió d'anys. La teoria és bona, però els contemporanis de Darwin no estaven preparats per a tal revelació. No havien evolucionat per a tindre la ment prou oberta i receptiva.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Fa dos-cents anys, el científic Charles Darwin va viatjar a l’Amèrica del Sud i en va tornar amb la idea més peregrina de la ciència de l'època: la teoria de l'evolució. Va dir que els éssers vius han d'evolucionar al llarg del temps per a adaptar-se al mitjà on viuen. Açò explica com un mamífer primitiu de la família dels simis va arribar a convertir-se en el nostre primer avantpassat humà fa un milió d'anys. La teoria és bona, però els contemporanis de Darwin no estaven preparats per a tal revelació. No havien evolucionat per a tindre la ment prou oberta i receptiva.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/darwin-teoria-l-evolucio_134_1599471.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/darwin-teoria-l-evolucio_134_1599471.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Mar 2023 05:55:44 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La primera volta al món]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/primera-volta-mon_134_1599470.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Hui en dia podem fer la volta al món en unes poques hores, gràcies a la tecnologia. Però no sempre ha sigut així. La primera vegada que es va fer la volta al món va ser fa uns quants segles a bord d'uns vaixells que hui ens semblarien de joguet. Va ser una de les grans aventures èpiques de la història i va demostrar a molts que la Terra no era plana, sinó una gran esfera.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Hui en dia podem fer la volta al món en unes poques hores, gràcies a la tecnologia. Però no sempre ha sigut així. La primera vegada que es va fer la volta al món va ser fa uns quants segles a bord d'uns vaixells que hui ens semblarien de joguet. Va ser una de les grans aventures èpiques de la història i va demostrar a molts que la Terra no era plana, sinó una gran esfera.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/primera-volta-mon_134_1599470.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/primera-volta-mon_134_1599470.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Mar 2023 05:50:41 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La selva amazònica]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/selva-amazonica_134_1599469.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'Amazones és el riu més gran del món. Ell només transporta el 20% de l'aigua dolça que arriba als oceans. Aquest riu pren el nom de la meravellosa i extensíssima selva que creix al costat de les seues vores: la selva més gran del món; un autèntic pulmó d'oxigen per al planeta, que s'estén pel Brasil, el Perú, Colòmbia, Veneçuela i el Paraguai. La selva amazònica conté la biodiversitat més gran del món i molt possiblement remeis naturals per a molts dels nostres problemes de salut.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'Amazones és el riu més gran del món. Ell només transporta el 20% de l'aigua dolça que arriba als oceans. Aquest riu pren el nom de la meravellosa i extensíssima selva que creix al costat de les seues vores: la selva més gran del món; un autèntic pulmó d'oxigen per al planeta, que s'estén pel Brasil, el Perú, Colòmbia, Veneçuela i el Paraguai. La selva amazònica conté la biodiversitat més gran del món i molt possiblement remeis naturals per a molts dels nostres problemes de salut.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/selva-amazonica_134_1599469.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/selva-amazonica_134_1599469.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Mar 2023 05:45:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els deserts]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/deserts_134_1599468.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Una gran part de la Terra està despoblada perquè la vida humana no hi és possible o hi és molt complicada. Són els deserts. N’hi ha de freds i de calorosos, d’humits i de secs. Els deserts condicionen la vida a la Terra, però són encara les parts més desconegudes de la seua superfície.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Una gran part de la Terra està despoblada perquè la vida humana no hi és possible o hi és molt complicada. Són els deserts. N’hi ha de freds i de calorosos, d’humits i de secs. Els deserts condicionen la vida a la Terra, però són encara les parts més desconegudes de la seua superfície.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/deserts_134_1599468.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/deserts_134_1599468.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Mar 2023 05:40:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els samurais]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/samurais_134_1598096.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els samurais van ser una classe social de guerrers que vivia al Japó. Treballaven per als grans senyors feudals i els nobles, i es dedicaven a la seua protecció o a fer la guerra contra els seus enemics. Els samurais eren guerrers molt temibles i tenien un codi d'honor molt estricte, que encara hui, després de la seua desaparició, marca la cultura japonesa.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els samurais van ser una classe social de guerrers que vivia al Japó. Treballaven per als grans senyors feudals i els nobles, i es dedicaven a la seua protecció o a fer la guerra contra els seus enemics. Els samurais eren guerrers molt temibles i tenien un codi d'honor molt estricte, que encara hui, després de la seua desaparició, marca la cultura japonesa.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/samurais_134_1598096.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/samurais_134_1598096.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'ADN]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-adn_134_1598095.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Per què tenim els ulls blaus o els cabells negres? Per què som alts o baixos, grossos o prims? Per què tinc la pell blanca o negra? Totes les respostes a aquestes preguntes estan escrites en l'ADN (àcid desoxiribonucleic). L’ADN és el nom de la seqüència de proteïnes que conformen els nostres gens, l'herència genètica que rebem dels nostres pares... Els ulls blaus, els cabells negres, les cames llargues, el nas prominent, etc.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Per què tenim els ulls blaus o els cabells negres? Per què som alts o baixos, grossos o prims? Per què tinc la pell blanca o negra? Totes les respostes a aquestes preguntes estan escrites en l'ADN (àcid desoxiribonucleic). L’ADN és el nom de la seqüència de proteïnes que conformen els nostres gens, l'herència genètica que rebem dels nostres pares... Els ulls blaus, els cabells negres, les cames llargues, el nas prominent, etc.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-adn_134_1598095.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/l-adn_134_1598095.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mozart]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mozart_134_1598094.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Amb 3 anys va començar a tocar el clavicordi i als 5 ja componia minuets. Tocava el piano fins i tot abans de saber escriure. Wolfgang Amadeus Mozart era un xiquet prodigi que va mostrar el seu art davant de nobles i reis, i va treballar per a la cort de l'imperi austríac. Era un jove alegre, amb ganes de gaudir de la música i de la bellesa que n’emana, però li va tocar viure una vida difícil i problemàtica. Encara així, va deixar un llegat musical incomparable, que ha marcat un abans i un després en la història de la música.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Amb 3 anys va començar a tocar el clavicordi i als 5 ja componia minuets. Tocava el piano fins i tot abans de saber escriure. Wolfgang Amadeus Mozart era un xiquet prodigi que va mostrar el seu art davant de nobles i reis, i va treballar per a la cort de l'imperi austríac. Era un jove alegre, amb ganes de gaudir de la música i de la bellesa que n’emana, però li va tocar viure una vida difícil i problemàtica. Encara així, va deixar un llegat musical incomparable, que ha marcat un abans i un després en la història de la música.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mozart_134_1598094.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mozart_134_1598094.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El pol Sud]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/pol-sud_134_1598093.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El 14 de desembre de 1911, l'explorador noruec Roald Amundsen va conquistar el pol Sud. El seu competidor en l'aventura, el britànic Robert Scott, va arribar un mes després, però mai va poder tornar. El fred intens del pol i el descoratjament per haver arribat tan tard li ho van impedir.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El 14 de desembre de 1911, l'explorador noruec Roald Amundsen va conquistar el pol Sud. El seu competidor en l'aventura, el britànic Robert Scott, va arribar un mes després, però mai va poder tornar. El fred intens del pol i el descoratjament per haver arribat tan tard li ho van impedir.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/pol-sud_134_1598093.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/pol-sud_134_1598093.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els tuaregs]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/tuaregs_134_1598092.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els tuaregs, o homes blaus, són una tribu nòmada que viu al desert del Sàhara, el més gran, sec, calorós i perillós del món. Els tuaregs han arribat a adaptar-se a la vida en aquest ambient tan hostil, gràcies a un animal insubstituïble: el dromedari. Tuaregs i dromedaris són els únics que encara s'atreveixen a creuar el desert quan els vehicles de motor ni gosarien acostar-s’hi.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els tuaregs, o homes blaus, són una tribu nòmada que viu al desert del Sàhara, el més gran, sec, calorós i perillós del món. Els tuaregs han arribat a adaptar-se a la vida en aquest ambient tan hostil, gràcies a un animal insubstituïble: el dromedari. Tuaregs i dromedaris són els únics que encara s'atreveixen a creuar el desert quan els vehicles de motor ni gosarien acostar-s’hi.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/tuaregs_134_1598092.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/tuaregs_134_1598092.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El món de les plantes]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-plantes_134_1598091.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Les plantes són el grup més gran viu de la Terra. I fan un treball molt útil. Per exemple, produeixen l'oxigen que tots els éssers vius necessiten per a respirar i, per tant, ens mantenen amb vida. Algunes són belles com les flors, unes altres ens donen ombra en els dies assolellats i unes altres produeixen els aliments que ens mengem. No es pot parlar malament de les plantes, solament voler-les i cuidar-les.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Les plantes són el grup més gran viu de la Terra. I fan un treball molt útil. Per exemple, produeixen l'oxigen que tots els éssers vius necessiten per a respirar i, per tant, ens mantenen amb vida. Algunes són belles com les flors, unes altres ens donen ombra en els dies assolellats i unes altres produeixen els aliments que ens mengem. No es pot parlar malament de les plantes, solament voler-les i cuidar-les.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-plantes_134_1598091.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-plantes_134_1598091.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[William Shakespeare i el teatre de la vida]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/william-shakespeare-teatre-vida_134_1598090.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Va ser el dramaturg més influent de la història. Va viure a Anglaterra entre els anys 1564 i 1616, i va escriure unes obres de teatre tan famoses i de tal qualitat que encara es continuen representant hui en dia. Qui no ha sentit parlar de... Romeo i Julieta, El mercader de Venècia, El rei Lear, Macbeth o Hamlet?... En l'època de Shakespeare, el teatre era, amb la música i el ball en dies festius, l'únic passatemps disponible. Els dramaturgs amb èxit arribaven a ser tan famosos com ara les estreles del rock.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Va ser el dramaturg més influent de la història. Va viure a Anglaterra entre els anys 1564 i 1616, i va escriure unes obres de teatre tan famoses i de tal qualitat que encara es continuen representant hui en dia. Qui no ha sentit parlar de... Romeo i Julieta, El mercader de Venècia, El rei Lear, Macbeth o Hamlet?... En l'època de Shakespeare, el teatre era, amb la música i el ball en dies festius, l'únic passatemps disponible. Els dramaturgs amb èxit arribaven a ser tan famosos com ara les estreles del rock.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/william-shakespeare-teatre-vida_134_1598090.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/william-shakespeare-teatre-vida_134_1598090.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ruta de la Seda]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/ruta-seda_134_1598089.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La comunicació i el comerç entre els diferents pobles són tan antics com la història de la humanitat. Entre les vies de comerç més antigues i més importants cal destacar la ruta de la Seda, que és com s'anomenava el conjunt de camins i vies de comunicació que al llarg dels segles han unit l'Extrem Orient amb l'Europa més occidental.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La comunicació i el comerç entre els diferents pobles són tan antics com la història de la humanitat. Entre les vies de comerç més antigues i més importants cal destacar la ruta de la Seda, que és com s'anomenava el conjunt de camins i vies de comunicació que al llarg dels segles han unit l'Extrem Orient amb l'Europa més occidental.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/ruta-seda_134_1598089.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/ruta-seda_134_1598089.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Món a la vista | Les set meravelles del món antic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Renaixement]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/renaixement_134_1598088.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El terme Renaixement fa referència a una època en la història d'Europa que va suposar una autèntica revolució en les arts i el coneixement. Durant els segles XV i XVI es va posar en dubte una gran part de l'herència cultural i social de l'edat mitjana, i es va passar d'una època d'ignorància i foscor a una altra en la qual predominava la recerca del coneixement i la raó. Va ser llavors quan es van assentar les bases dels valors de la nostra època.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El terme Renaixement fa referència a una època en la història d'Europa que va suposar una autèntica revolució en les arts i el coneixement. Durant els segles XV i XVI es va posar en dubte una gran part de l'herència cultural i social de l'edat mitjana, i es va passar d'una època d'ignorància i foscor a una altra en la qual predominava la recerca del coneixement i la raó. Va ser llavors quan es van assentar les bases dels valors de la nostra època.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/renaixement_134_1598088.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/renaixement_134_1598088.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Món a la vista | Les set meravelles del món antic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Leonardo Da Vinci, geni entre els genis]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/leonardo-da-vinci-geni-genis_134_1598087.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Es diu d'ell que va ser la persona més intel·ligent de la història. Leonardo va ser artista, científic i inventor. Va viure a Itàlia durant el Renaixement i va ser contractat pels governants més importants de la seua època, els Mèdici, els Borja i el rei Francesc I de França. És el pintor de la famosa Mona Lisa, va dissenyar tota mena de maquinària i, avançant-se al seu temps, fins i tot va intentar construir una màquina voladora, que mai va aconseguir enlairar.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Es diu d'ell que va ser la persona més intel·ligent de la història. Leonardo va ser artista, científic i inventor. Va viure a Itàlia durant el Renaixement i va ser contractat pels governants més importants de la seua època, els Mèdici, els Borja i el rei Francesc I de França. És el pintor de la famosa Mona Lisa, va dissenyar tota mena de maquinària i, avançant-se al seu temps, fins i tot va intentar construir una màquina voladora, que mai va aconseguir enlairar.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/leonardo-da-vinci-geni-genis_134_1598087.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/leonardo-da-vinci-geni-genis_134_1598087.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Mar 2023 06:30:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Món a la vista | Les set meravelles del món antic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els vikings]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-vikings_134_1596402.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Els vikings van ser un gran poble guerrer del nord d'Europa. Eren grans navegants i van arribar a conquistar una gran part de la costa europea del Mediterrani i l'Atlàntic. Tots els pobles costaners vivien atemorits davant la possibilitat d'un atac viking, però, en realitat, no eren tan terribles com se'ns ha fet creure.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Els vikings van ser un gran poble guerrer del nord d'Europa. Eren grans navegants i van arribar a conquistar una gran part de la costa europea del Mediterrani i l'Atlàntic. Tots els pobles costaners vivien atemorits davant la possibilitat d'un atac viking, però, en realitat, no eren tan terribles com se'ns ha fet creure.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-vikings_134_1596402.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-vikings_134_1596402.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El sistema solar]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-sistema-solar_134_1596401.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Vivim al planeta Terra. És la nostra casa, una gran casa. Hi ha lloc per a tots. Però la Terra no és més que una xicoteta pedra surant en l'univers al voltant d'una estrela menuda que anomenem Sol. En realitat, la Terra gira al voltant del Sol de la mateixa manera que ho fan un munt d'altres planetes…Però, fa molts anys, la gent pensava que la Terra era el centre de l'univers. Els grans savis com ara Copèrnic i Galileu, que van descobrir que això no era cert, van tindre molts problemes per a demostrar-ho.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Vivim al planeta Terra. És la nostra casa, una gran casa. Hi ha lloc per a tots. Però la Terra no és més que una xicoteta pedra surant en l'univers al voltant d'una estrela menuda que anomenem Sol. En realitat, la Terra gira al voltant del Sol de la mateixa manera que ho fan un munt d'altres planetes…Però, fa molts anys, la gent pensava que la Terra era el centre de l'univers. Els grans savis com ara Copèrnic i Galileu, que van descobrir que això no era cert, van tindre molts problemes per a demostrar-ho.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-sistema-solar_134_1596401.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-sistema-solar_134_1596401.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La revolució industrial]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-revolucio-industrial_134_1596400.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Durant certs períodes de la història, les innovacions tecnològiques s'han desenvolupat a tal velocitat que han produït el que es coneix com a revolucions industrials. Aquest terme es va usar per primera vegada a la Gran Bretanya entre els anys 1750 i 1830. Alguns invents com ara la màquina de vapor, la màquina de cosir o el ferrocarril van ajudar a millorar de manera notable les condicions de vida i també a accelerar-la.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Durant certs períodes de la història, les innovacions tecnològiques s'han desenvolupat a tal velocitat que han produït el que es coneix com a revolucions industrials. Aquest terme es va usar per primera vegada a la Gran Bretanya entre els anys 1750 i 1830. Alguns invents com ara la màquina de vapor, la màquina de cosir o el ferrocarril van ajudar a millorar de manera notable les condicions de vida i també a accelerar-la.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-revolucio-industrial_134_1596400.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-revolucio-industrial_134_1596400.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Rècords del món natural]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-records-mon-natural_134_1596399.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El riu més llarg, les muntanyes més altes, els abismes més profunds, l'arbre més alt, l'animal més fort... La Terra, el nostre planeta, està ple de meravelloses magnituds que ens sorprendran, ens al·lucinaran... o ens espantaran. Ocells que volen més alt que els avions, taurons que podrien menjar-se un autobús si els agradara el gust o un mamífer marí més gran que un edifici de set pisos... Són animals que difícilment trobaràs en la teua vida quotidiana.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El riu més llarg, les muntanyes més altes, els abismes més profunds, l'arbre més alt, l'animal més fort... La Terra, el nostre planeta, està ple de meravelloses magnituds que ens sorprendran, ens al·lucinaran... o ens espantaran. Ocells que volen més alt que els avions, taurons que podrien menjar-se un autobús si els agradara el gust o un mamífer marí més gran que un edifici de set pisos... Són animals que difícilment trobaràs en la teua vida quotidiana.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-records-mon-natural_134_1596399.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-records-mon-natural_134_1596399.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les piràmides d'Egipte]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-piramides-d-egipte_134_1596398.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Fa cinc mil anys, Egipte estava governat pels faraons. I van tindre l'estranya idea de construir els edificis més grans que es poden trobar sobre la Terra: les piràmides. Construccions enormes com muntanyes que han resistit el pas del temps. La de Kheops és l'única de les set meravelles del món antic que encara es manté en peus. Les piràmides es van bastir amb l'únic objectiu de servir de panteó per als reis d'Egipte. Si vols ser recordat al llarg dels segles, fes-te construir una piràmide. Això sí, que siga ben gran.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Fa cinc mil anys, Egipte estava governat pels faraons. I van tindre l'estranya idea de construir els edificis més grans que es poden trobar sobre la Terra: les piràmides. Construccions enormes com muntanyes que han resistit el pas del temps. La de Kheops és l'única de les set meravelles del món antic que encara es manté en peus. Les piràmides es van bastir amb l'únic objectiu de servir de panteó per als reis d'Egipte. Si vols ser recordat al llarg dels segles, fes-te construir una piràmide. Això sí, que siga ben gran.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-piramides-d-egipte_134_1596398.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-piramides-d-egipte_134_1596398.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La capa d'ozó]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-capa-d-ozo_134_1596397.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La capa d'ozó és una zona de l'estratosfera que protegeix la Terra dels efectes nocius de les radiacions ultraviolades del sol. En altres paraules, és la crema de protecció solar que fa servir la terra per a prendre el sol. Els éssers humans la necessitem i, no obstant això, d'una manera poca conscient, estem destruint-la.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La capa d'ozó és una zona de l'estratosfera que protegeix la Terra dels efectes nocius de les radiacions ultraviolades del sol. En altres paraules, és la crema de protecció solar que fa servir la terra per a prendre el sol. Els éssers humans la necessitem i, no obstant això, d'una manera poca conscient, estem destruint-la.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-capa-d-ozo_134_1596397.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-capa-d-ozo_134_1596397.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els Jocs Olímpics]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-jocs-olimpics_134_1596396.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Als Jocs Olímpics Atletes de tots els països i de molt variades disciplines competeixen per ser els millors cada quatre anys. Els grecs van inventar aquesta competició fa més de dos mil anys i despertava tal interés que fins i tot les guerres es detenien mentre se celebraven. Hui en dia, gent de tot el món segueix els Jocs en directe pels mitjans de comunicació i fa costat als seus atletes. Esperem que algun dia les guerres també es detindran durant la celebració dels Jocs Olímpics... i no es tornaran a reprendre.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Als Jocs Olímpics Atletes de tots els països i de molt variades disciplines competeixen per ser els millors cada quatre anys. Els grecs van inventar aquesta competició fa més de dos mil anys i despertava tal interés que fins i tot les guerres es detenien mentre se celebraven. Hui en dia, gent de tot el món segueix els Jocs en directe pels mitjans de comunicació i fa costat als seus atletes. Esperem que algun dia les guerres també es detindran durant la celebració dels Jocs Olímpics... i no es tornaran a reprendre.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-jocs-olimpics_134_1596396.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-jocs-olimpics_134_1596396.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Isaac Newton i la llei de la gravetat]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-isaac-newton-llei-gravetat_134_1596395.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Un bon dia, Isaac Newton estava assegut davall d’una pomera i una poma li va caure directament sobre el cap. Allò va ser el principi d'una autèntica revolució en la ciència moderna. Newton va desenvolupar la idea de la llei de la gravetat universal, que explica per què les pomes cauen dels arbres a terra... i també per què cauen la resta de les coses.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Un bon dia, Isaac Newton estava assegut davall d’una pomera i una poma li va caure directament sobre el cap. Allò va ser el principi d'una autèntica revolució en la ciència moderna. Newton va desenvolupar la idea de la llei de la gravetat universal, que explica per què les pomes cauen dels arbres a terra... i també per què cauen la resta de les coses.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-isaac-newton-llei-gravetat_134_1596395.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-isaac-newton-llei-gravetat_134_1596395.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Gran Muralla xinesa]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gran-muralla-xinesa_134_1596394.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'emperador Qin Shi Huang de la Xina temia l'atac dels terribles mongols, un poble guerrer veí de l'imperi xinés. Per a mantenir-los a ratlla, va manar construir una enorme muralla al llarg de més de cinc mil quilòmetres de frontera. Després de segles de construcció, la Gran Muralla es manté en peus a la frontera occidental de la Xina i encara hui s'utilitza, com fa segles, com una via de comunicació i comerç més que com una muralla defensiva.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'emperador Qin Shi Huang de la Xina temia l'atac dels terribles mongols, un poble guerrer veí de l'imperi xinés. Per a mantenir-los a ratlla, va manar construir una enorme muralla al llarg de més de cinc mil quilòmetres de frontera. Després de segles de construcció, la Gran Muralla es manté en peus a la frontera occidental de la Xina i encara hui s'utilitza, com fa segles, com una via de comunicació i comerç més que com una muralla defensiva.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gran-muralla-xinesa_134_1596394.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gran-muralla-xinesa_134_1596394.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Madame Curie]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-madame-curie_134_1596393.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Marie Sklodowska Curie va acostar la radioactivitat a la ciència. Va ser la descobridora dels elements radioactius en la naturalesa i també la primera persona a guanyar dos premis Nobel, un de química i l’altre de física.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Marie Sklodowska Curie va acostar la radioactivitat a la ciència. Va ser la descobridora dels elements radioactius en la naturalesa i també la primera persona a guanyar dos premis Nobel, un de química i l’altre de física.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-madame-curie_134_1596393.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-madame-curie_134_1596393.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marco Polo el gran viatger]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-marco-polo-gran-viatger_134_1596392.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Itàlia és famosa per la pasta... i potser caldria culpar d'això Marco Polo. Ell va ser un viatger italià que va anar a la Xina en els temps del gran kan Khublai Kan, el nét de Genguis Kan. Marco Polo va arribar a ser governador d'una província i conseller del Kan. En tornar a Europa, va publicar un llibre sobre els seus viatges, que va donar als europeus els primers coneixements versemblants de la realitat i la cultura xinesa de l'època.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Itàlia és famosa per la pasta... i potser caldria culpar d'això Marco Polo. Ell va ser un viatger italià que va anar a la Xina en els temps del gran kan Khublai Kan, el nét de Genguis Kan. Marco Polo va arribar a ser governador d'una província i conseller del Kan. En tornar a Europa, va publicar un llibre sobre els seus viatges, que va donar als europeus els primers coneixements versemblants de la realitat i la cultura xinesa de l'època.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-marco-polo-gran-viatger_134_1596392.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-marco-polo-gran-viatger_134_1596392.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'arribada a la Lluna]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-l-arribada-lluna_134_1596391.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[L'ésser humà sempre s'ha sentit fascinat per la Lluna. El somni d'arribar-hi es va convertir en realitat el 1969, gràcies a l'expedició Apol·lo XI. Un home havia arribat a la Lluna i el seu nom era Neil Armstrong. Llavors va pronunciar la famosa frase que diu: “És un xicotet pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat”. O alguna cosa semblant...
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L'ésser humà sempre s'ha sentit fascinat per la Lluna. El somni d'arribar-hi es va convertir en realitat el 1969, gràcies a l'expedició Apol·lo XI. Un home havia arribat a la Lluna i el seu nom era Neil Armstrong. Llavors va pronunciar la famosa frase que diu: “És un xicotet pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat”. O alguna cosa semblant...</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-l-arribada-lluna_134_1596391.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-l-arribada-lluna_134_1596391.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Gandhi i la no-violència]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gandhi-violencia_134_1596390.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Mohandas Karamchand Gandhi va nàixer a l'Índia el 1869. Gandhi va ajudar a alliberar l'Índia del domini britànic a través de la resistència pacífica i els Indis el recorden com el “pare de la nació índia”. Ell va ensenyar al món que el pacifisme i la no-violència poden resultar més efectius que l'ús de les armes.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Mohandas Karamchand Gandhi va nàixer a l'Índia el 1869. Gandhi va ajudar a alliberar l'Índia del domini britànic a través de la resistència pacífica i els Indis el recorden com el “pare de la nació índia”. Ell va ensenyar al món que el pacifisme i la no-violència poden resultar més efectius que l'ús de les armes.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gandhi-violencia_134_1596390.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-gandhi-violencia_134_1596390.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Albert Einstein i la teoria de la relativitat]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-albert-einstein-teoria-relativitat_134_1596389.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Darrere d'un divertit bigot i sota un pentinat estrany, Albert Einstein amagava un dels cervells més privilegiats de la història. La seua habilitat especial per a les matemàtiques i la física van fer d'ell el científic més important del segle XX. Els seus descobriments van conduir al coneixement de noves formes d'energia, com ara l'atòmica, i en van afavorir l’ús per a bé... i per a mal.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Darrere d'un divertit bigot i sota un pentinat estrany, Albert Einstein amagava un dels cervells més privilegiats de la història. La seua habilitat especial per a les matemàtiques i la física van fer d'ell el científic més important del segle XX. Els seus descobriments van conduir al coneixement de noves formes d'energia, com ara l'atòmica, i en van afavorir l’ús per a bé... i per a mal.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-albert-einstein-teoria-relativitat_134_1596389.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-albert-einstein-teoria-relativitat_134_1596389.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cleòpatra]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cleopatra_134_1596388.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La reina Cleòpatra d'Egipte va ser en el seu moment la dona més poderosa del món. Va defensar el seu país i la seua cultura de la influència de l'Imperi romà i es va enfrontar a l’emperador Juli César. Es va enamorar del comandant militar Marc Antoni i va haver de triar entre l'amor per un home i l'amor pel seu país. Finalment, Cleòpatra va decidir que Egipte era més important que la seua pròpia vida.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La reina Cleòpatra d'Egipte va ser en el seu moment la dona més poderosa del món. Va defensar el seu país i la seua cultura de la influència de l'Imperi romà i es va enfrontar a l’emperador Juli César. Es va enamorar del comandant militar Marc Antoni i va haver de triar entre l'amor per un home i l'amor pel seu país. Finalment, Cleòpatra va decidir que Egipte era més important que la seua pròpia vida.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cleopatra_134_1596388.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cleopatra_134_1596388.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El cicle de l'aigua]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cicle-l-aigua_134_1596387.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El sol calfa l'aigua i la converteix en vapor. S'eleva del mar als núvols i viatja en forma de núvol fins a tornar a caure sobre terra en forma de pluja o neu. Siga en estat líquid, sòlid o gasós, l'aigua és un element únic en la naturalesa i la vida sobre la terra en depén directament. Sabies que el 80% del cos humà és aigua? I ara que ho saps, tens set?
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El sol calfa l'aigua i la converteix en vapor. S'eleva del mar als núvols i viatja en forma de núvol fins a tornar a caure sobre terra en forma de pluja o neu. Siga en estat líquid, sòlid o gasós, l'aigua és un element únic en la naturalesa i la vida sobre la terra en depén directament. Sabies que el 80% del cos humà és aigua? I ara que ho saps, tens set?</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cicle-l-aigua_134_1596387.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-cicle-l-aigua_134_1596387.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El descobriment d'Amèrica]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-descobriment-d-america_134_1596386.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El 1492 Cristòfol Colom, al comandament de tres caravel·les, va arribar a la costa del que pensava que era l'Índia. Però aquella terra no era l’Índia, sinó un nou continent, Amèrica. El error més gran de càlcul de la història havia conduït també al descobriment més gran. Això fa pensar, veritat?
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El 1492 Cristòfol Colom, al comandament de tres caravel·les, va arribar a la costa del que pensava que era l'Índia. Però aquella terra no era l’Índia, sinó un nou continent, Amèrica. El error més gran de càlcul de la història havia conduït també al descobriment més gran. Això fa pensar, veritat?</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-descobriment-d-america_134_1596386.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-descobriment-d-america_134_1596386.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alexandre el Gran]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-alexandre-gran_134_1596385.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[El jove príncep Alexandre de Macedònia va arribar a convertir-se en el més gran emperador del món antic. El seu regne s'estenia des d'Europa fins al riu Ganges, a l'Índia. Va ser tan valent i intel·ligent en les seues conquestes que els seus contemporanis el van anomenar Alexandre Magne (Alexandre el Gran).
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>El jove príncep Alexandre de Macedònia va arribar a convertir-se en el més gran emperador del món antic. El seu regne s'estenia des d'Europa fins al riu Ganges, a l'Índia. Va ser tan valent i intel·ligent en les seues conquestes que els seus contemporanis el van anomenar Alexandre Magne (Alexandre el Gran).</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-alexandre-gran_134_1596385.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-alexandre-gran_134_1596385.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[header mon a la vista1]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/57f234a7-d660-4c12-8792-2adc475c0858_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Escacs]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-escacs_134_1596384.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[Fa molts, molts anys, un savi hindú va inventar el rei dels jocs de taula: els escacs. Els escacs són un joc d'estratègia en què dos oponents mesuren la seua intel·ligència en un combat que és diferent cada vegada. El tauler representa dos exèrcits en els quals cada peça té un valor i unes possibilitats de moviment. Els escacs són un magnífic exercici per a la ment perquè els jugadors han d'avançar-se als moviments dels seus oponents.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>Fa molts, molts anys, un savi hindú va inventar el rei dels jocs de taula: els escacs. Els escacs són un joc d'estratègia en què dos oponents mesuren la seua intel·ligència en un combat que és diferent cada vegada. El tauler representa dos exèrcits en els quals cada peça té un valor i unes possibilitats de moviment. Els escacs són un magnífic exercici per a la ment perquè els jugadors han d'avançar-se als moviments dels seus oponents.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-escacs_134_1596384.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-escacs_134_1596384.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Món a la vista | Les set meravelles del món antic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les set meravelles del món antic]]></title>
      <link><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-set-meravelles-mon-antic_134_1596383.html?utm_medium=rss]]></link>
      <description><![CDATA[La Gran Piràmide de Kheops, els jardins penjants de Babilònia, l'estàtua de Zeus, el temple d'Àrtemis, el monument funerari del rei Mausol, el Colós de Rodes i el far d'Alexandria... Són coneguts com les set meravelles del món antic. El millor és que un d'aquests magnífics monuments, el més antic, encara continua en peus, cinc mil anys més tard... La Gran Piràmide de Kheops, a Egipte.
]]></description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>La Gran Piràmide de Kheops, els jardins penjants de Babilònia, l'estàtua de Zeus, el temple d'Àrtemis, el monument funerari del rei Mausol, el Colós de Rodes i el far d'Alexandria... Són coneguts com les set meravelles del món antic. El millor és que un d'aquests magnífics monuments, el més antic, encara continua en peus, cinc mil anys més tard... La Gran Piràmide de Kheops, a Egipte.</p><p><strong><a href="https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-set-meravelles-mon-antic_134_1596383.html?utm_medium=rss" target="_blank">Mira el vídeo en el web</a></strong></p>]]></content:encoded>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://lacolla.apuntmedia.es/programes/mon-a-la-vista/mon-vista-set-meravelles-mon-antic_134_1596383.html?utm_medium=rss]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Mar 2023 06:00:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Món a la vista | Les set meravelles del món antic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.apuntmedia.es/clip/58e0d903-f00a-40b6-befb-599786d767ef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
